Valencià II

Temes 4,5 y 13.

Literatura – 13 – La prosa moral i religiosa.

La predicació oral i escrita.

Des del començament del segle XIII les ciutats van experimentar un gran creixement demogràfic degut al renaixement de la vida urbana. Amb això aparegueren alternatives al model cultural monàstic. Els laics reclamaren una participació més activa en la religió. Alguns penitents començaren a portar una vida de penitència sense ingressar en un monestir ni seguir la carrera eclesiàstica, aquests penitents es van transformar en un orde religiós anomenat els franciscans, que juntament amb el dominicans van exercir una influència important en la societat medieval dels segles XIV y XV. Aquestes ordes mendicants es van encarregar de la educació religiosa i civil dels laics i de la divulgació de la cultura, per això van convertir el sermó en un element de vida quotidiana de les ciutats (alguna cosa pareguda als mitjans de comunicació actuals).

La crisi del segle XIV.

Després del creixement demogràfic del XII, durant la segona meitat del XIV y el primer terç del XV, l’Europa occidental va experimentar una forta crisi demogràfica, política i ideològica. Això es va donar per causa de les freqüents guerres (guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra, guerra entre Castella i la Corona d’Aragó, avanç dels turcs per Europa), epidèmies (pesta), fams i desordres. Aquesta situació de crisi i descontent també arribà a l’Església: durant 40 anys la cristiandat va tenir dos papes, l’anomenat Cisma d’Occident, això augmentà l’angoixa religiosa dels contemporanis, ja que estaven en una època, en què les diverses catàstrofes feren més obsessiu el problema de la salvació. La gent tenia por i es sentia insegura.

Sant Vicent Ferrer.

Va nàixer a València el 1350. Va ingressar a l’ordre dominicà y, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, va residir a València on va ser mestre de teologia de la catedral. Les predicacions es van iniciar a la seua ciutat i es van intensificar a partir del 1399. Va participar al Compromís de Casp (pacte polític quan mor el rei per a elegir un altre rei) posant-se de part del candidat castellà Ferran d’Antequera com a rei de la corona d’Aragó. Va intervenir també en les negociacions per a desfer el Cisma d’Occident. En 1416 va emprendre l’últim viatge missional i va morir el 1419 a Vannes, Bretanya.

Sant Vicent Ferrer predicava una sèrie de sermons per a instruir la societat del seu temps del que devien i no devien fer. Utilitzava tota sèrie de recursos, com ara diàlegs, onomatopeies o exclamacions per a captar l’atenció de l’auditori. Allà on anava a predicar era rebut amb una expectació enorme . Hem conservat col·leccions senceres de sermons gràcies a que anava en companyia de gent de mà ràpida per a escriure que anotava tot el que deia, fins i tot les exclamacions. Per tant, els sermons de sant Vicent Ferrer ens permeten acostar-nos a una literatura parlada. Els sermons ens ofereixen una panoràmica de la societat valenciana del seu temps ja que sant Vicent Ferrer es refereix constantment a la realitat.

Francesc Eiximenis

Va nàixer a Girona entre els anys 1327 y 1332. Va ingressar en el convent dels franciscans de la seus ciutat i va estudiar a les universitats d’Oxford, París i Tolosa de Llenguadoc. Quan tornà a Catalunya, s’havia convertit en un frare de gran prestigi i es va dedicar a la predicació i a l’ensenyament i va començar la seua obra tant en llatí com en català. El 1383 es va traslladar a València per a actuar com a conseller dels jurats d’aquesta ciutat. El 1408 Benet XIII el va consagrar bisbe d’Elna i va morir a Perpinyà el 1409.

Dins de les obres escrites en català destaca Lo Crestià, una enciclopèdia en què Eiximenis es va proposar arreplegar tot el saber i totes les activitats de l’home cristià del seu temps. Va preveure que aquesta obra tindria 13 llibres dels quals només es coneixen quatre. El Primer es una introducció general a la religió cristiana, el Segon analitza el problema de les temptacions, el Terç estudia el mal i el pecat fent una presentació detallada dels set pecats capitals i el Dotzè és un tractat polític en què s’estudien els principis dels governs de les ciutats. L’objectiu d’aquesta obra és que el cristià sàpia desenvolupar-se als problemes i situacions que es plantegen en la vida quotidiana i influir en un públic tan ampli com fóra possible. Per això utilitza un llenguatge ric en refranys, frases fetes i termes col·loquials.
Altres obres importants d'Eiximenis en català son: el Llibre de les dones (explica quina mena de vida han de portar les dones segons la condició civil), el Llibre del àngels (obra escrita per a promoure el culte dels àngels i estendre’n la devoció) i La Vita Christi (vida de Crist en què es combinen materials col·loquials i qüestions teològiques.

Eiximenis manté un cert distanciament en tots els temes que tracta utilitzant la ironia com a recurs preferit per a burlar-se dels vicis sense atacar-lo frontalment.

Anselm Turmeda: una dissidència.

Va nàixer a Mallorca al 1350. Ingressà a l’ordre franciscà i estudià a Lleida i a Bolonya. Cap al 1385 se’n va anar a Tunis, on ser anomenat cap del servei de duanes, s’hi va casar i va tenir uns quants fills. A Tunis va escriure, en àrab, l’autobiografia i atac als partidaris de la creu (explica la seua conversió, refuta vehement, des del punt de vista de l’Islam, els dogmes del cristianisme). Al mateix temps escrivia llibres en català com el Llibre dels bons amonestaments (conjunt d’estrofes de rima fàcil i consell moral), les Cobles sobre la divisió del regne de Mallorques (sobre la situació política de Mallorca), i la Disputa de l’ase (exposa les raons de la superioritat de l’home sobre els animals, els franciscans i dominicans son atacats amb gran virulència).

Llengua – 4 i 5 – Semàntica i La conjugació verbal.

Semàntica estudia el significat de les paraules.

Significat: contingut semàntic del signe lingüístic

Sentit: manera com s’ha d’entendre el signe lingüístic en un context determinat.

Relacions semàntiques – lligams que s’estableixen entre el significat i el significat de les unitats lèxiques.

Sinonímia: Un sol significat per a diverses paraules.

Antonímia: Relació entre paraules de significats oposats.

Paronímia: Diverses paraules que s’escriuen semblants però tenen diferents significats. (prejudici-perjudici)

Monosèmia: Una paraula amb un únic significat.

Polisèmia: Una paraula amb diversos significats.

Homonímia: Dos o mes paraules que s’escriuen (homografia) o es pronuncien (homofonia) igual però que tenen diferent significat.

Camps semàntics: Paraules (hipònims) que s’agrupen en un grup que les defineix (hiperònim).

Comparació: Compara un adjectiu amb alguna cosa que es pot descriure amb eixe adjectiu.

Metàfora: Es una comparació sense el “com” (mirada d’atzabeja – mirada profunda com el negre de l’atzabeja)

Metonímia: designació d’una cosa amb el nom d’un altra. (te vint primaveres – te vint anys)